Eixample

L’arquitectura de la Universitat de Barcelona és emblemàtica. Les robustes parets de l'edifici històric de la Universitat acullen racons on es barreja la calma amb el saber. Estudiants, forasters o simples curiosos hi troben espais fascinants entre patis enclaustrats, jardins romàntics, aules ben clàssiques i una biblioteca on sembla que el temps s'hagi aturat.

L'edifici històric de la Universitat de Barcelona, obra d'Elies Rogent, va veure la llum entre 1863 i el 1882. Es tractava de la nova seu dels antics Estudis Generals, fundats el 1450 i retornats a Barcelona després de la clausura de la Universitat de Cervera, el 1837. En un primer moment, aquesta institució històrica va trobar la seu en els antics recintes del Convent del Carme i en una part de l'Hospital de la Santa Creu, però l'espai era insuficient. Elies Rogent es va atrevir amb una construcció neo-romànica que s'impulsava a la nova Barcelona de fora muralles. Els ciutadans de Barcelona de llavors van quedar bocabadats davant l'imponent edifici.

Ara, la Universitat de Barcelona, continua atraient estudiants i visitants, amb els seus espais acollidors oberts en una estructura de planta i execució neomedieval. A banda i banda del cos central s'hi troben els dos patis, el de ciències a la dreta, i el de lletres a l'esquerra. Com dos claustres romànics, els espais porxats s'omplen de plantes, arbres i fonts refrescant. La mateixa placidesa la trobem als jardins posteriors i a les sales més nobles de l'edifici: l'aula magna, l'històric paranimf i la biblioteca, una de les més grans de Catalunya.