Ciutat Vella

Des de molts punts del Barri Gòtic de Barcelona es pot sentir el repicar de l'Antònia, la campana més gran de les sis que coronen el campanar octogonal de l’església Santa Maria del Pi. Ens apropem per descobrir, entre les pintoresques places del Pi i Sant Josep Oriol, l'església de Santa Maria.

Construïda entre 1319 i 1391, l'estil gòtic pur de Santa Maria del Pi ens presenta una església d'una sola nau, envoltada de capelles laterals obertes entre els contraforts. La volta de creueria tanca el recinte i li dóna immensitat, com sovint passa als temples gòtics de Barcelona. Malauradament, els vitralls de l’Església de Santa Maria del Pi de Barcelona no són els originals, com tampoc ho són els de la gran rosassa que, això si, amb els seus 10 metres de diàmetre fa la competència a un dels més grans d'Europa, el de Nôtre Dame de Paris. Els vidres originals, van ser restaurats per Josep Maria Jujol després de la Guerra Civil. Al timpà de la porta principal de l’església gòtica, la figura de la Mare de Déu, va acompanyada de dues pinyes en honor al nom de l'església.

Diuen que en aquest indret del Barri Gòtic de Barcelona hi havia un bosc de pins, i de fet, davant l'església encara se'n pot veure un. Al lateral, el portal de l'Avemaria deixa veure alguns elements romànics de la que va ser una església situada al mateix enclavament. A l'Església de Santa Maria del Pi de Barcelona hi descansen les despulles del més barceloní de tots els sants, Sant Josep Oriol, que va ser capellà d'aquesta afamada parròquia.