El Poble Espanyol de Barcelona va ser dissenyat per a donar a conèixer la riquesa i la diversitat cultural dels diferents pobles que formen l'Estat espanyol als visitants de l'Exposició Universal de 1929. Des d'un principi va ser concebut com un veritable poble ibèric que contingués en si mateix l'essència i les principals característiques dels pobles peninsulars.

Els seus 117 edificis, carrers i places constitueixen un veritable museu d'arquitectura a l'aire lliure, un mirador privilegiat sobre la ciutat de Barcelona que adopta la forma d'un poble tradicional peatonal i envoltat de bosc.

Tot i que en un principi havia de desaparèixer, un cop finalitzada l'Exposició Universal, el seu èxit urbanístic va fer que es perllongués en el temps, esdevenint una zona declarada d'interès artesanal, gràcies en gran mesura als més de 40 tallers-botiga d'arts i oficis diversos que s'hi troben instal·lats. Actualment és també escenari d'activitats familiars i d'oci nocturn de la capital catalana.